Trobada Xarxa Mediterrània

/Trobada Xarxa Mediterrània
Trobada Xarxa Mediterrània2018-11-02T11:39:01+00:00

Trobada de la Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere

Escrit per Leonor Sedó.Text i Fotos. 39ymas / La Independent

Dijous, 28 d’abril de 2016 18:34

A l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) els dies 14 i 15 d’abril, va tenir lloc la trobada de la Xarxa Mediterrània d’informació i Comunicació amb Visió de Gènere.

La Xarxa Mediterrània d’Informació i Comunicació amb Visió de Gènere, es va crear el 2007 per donar veu i visibilitat a les dones periodistes, als seus  treballs, als seu èxits i aspiracions. La Xarxa Mediterrània organitza, des de 1992, trobades per intercanviar experiències i informació i marcar objectius per acabar amb el periodisme sexista.

En aquesta ocasió i dins del marc de la ‘VI Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG)’, la Trobada s’ha portat a terme a l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) de Barcelona, els díes 14 i 15 d’abril de 2016.

En aquesta Trobada de la Xarxa Mediterrània hi ha hagut tres taules de debat en les quals s’ha tractat la violència contra les dones en situació de risc, especialmente sobre les refugiades del Pròxim Orient; sobre la cobertura jurídica i social de les dones desprès de les revoltes en els Països Àrabs i, finalment, s’ha realitzat un repàs de temes comuns d’actualitat i avenços i retrocessos del periodisme amb visió de gènere i de la situació de les periodistes i comunicadores.

Salwa El Gharbi (Catalunya- Marroc), ha explicat que en el Marroc des de la mort de Hassan II, que va marcar anys de persecucions i falta de llibertat d’expressió, varen començar certs canvis a la situació de les dones. El nou rei ha respost a les demandes del canvi de l’estatut familiar que reivindicaven les dones:

  • Nacionalitat. Poder passar la nacionalitat de la mare al fill.
  • Poligamia. Si l’home marroquí vol casarse amb una segona dona, la primera hi ha d’estar d’acord.
  • Vot. Amb el vot de la dona, desprès de la indepèndencia, no hi ha hagut problemes per votar.
  • Pasaport. Ja no és necessari el permis del pare, marit o germà per que una dona sol·liciti el pasaport.

En canvi la dona necessita el permis del pare per treure als seus fills del pais, en canvi l’home no necessita el permis de la mare.

Olfa Belhassine (Túnez), periodista del diari ‘La Presse’ de Túnez, coautora d’un llibre independent sobre la transició democràtica a Túnez on queda reflectida ‘la veritat’ desprès de la transició i pel qual s’ha elaborat un lèxic de 63 paraules, ha recordat que les dones tunisianes des de la manifestació del 14 de gener de 2010 (desprès d’aquest dia, el president Ben Alí, va fugir del pais), en la que van reivindicar llibertat, treball, igualtat, justicia social i democràcia, no han baixat la guardia.

Ha exposat que aquestes dones han continuat sense baixar la guardia quan els islamites en el poder desprès del 23 d’octubre de 2011, varen tractar d’imposar el concepte de ‘complementarietat de gènere’ en una nova Constitució. Un pais que des de 1956 había abolit la poligamia i el repudi i donava a les dones drets excepcionals a la terra de l’Islam, com el de disposar de seus cossos, els seus fills i el seu destí, va ser molt normal que les tunisianes actuessin al veure els seus drets amenaçats. Així que el 13 d’agost de 2012, Dia Nacional de Túnez, millers de dones es van manifestar per oposar-se a aquest projecte. Així doncs la Constitució del 27 de gener de 2014 estableix la igualtat entre sexes i menciona el principi de paritat.

Randa Achwani (Egipte – Gran Bretanya), corresponsal diplomàtica durante 16 años del grup de mitjans de comunicació egipcis, ha plantejat que en els països àrabs que es consumeixen per les guerres, l’extremisme o crisis de refugiats, la situació de les dones és molt pitjor que abans dels aixecaments de 2011. A Siria, Irak o Yemen, la vida de les dones s’ha deteriorat. Noies molt joves es veuen obligades a matrimonis precoços, com a sacrifici als homes, per plaer; altres són venudes com esclaves o botí de guerra en els ‘mercats’.

D’altra banda, molts governs àrabs han fet servir a les dones com instruments politics i, una vegada aconseguit el seu objectiu, les han deixat de banda.

No obstant això sembla que, les diferents rebel·lions d’homes i dones en els últims anys en diferents països àrabs, han produït alguns canvis socials i psicológics entre els joves que ja no volen seguir les tradicions i els vells patrons de comportament, i sembla que són més oberts a acceptar la idea de la llibertat i independencia de la dona. Veiem, p.e., que el 5 de juny de 2014, en el Códi Penal egipci, es va introduir l’assetjament com un crim.

Ma. Àngels Roque (Catalunya), directora de la revista Quaderns de la Mediterrània, i representant de l’IEMed (Institut Europeu de la Mediterrània), afirma que els drets de les dones i la promoció de la igualtat de gènere són dos punts essencials per construir la societat del demà, amb pau social i progrés econòmic.

Ha aclarit que els ministres i representants dels 43 estats membres de la Unió de la Mediterrània (UfM) han pres mesures especifiques per fer-ho realitat a les conferències d’Estambul (2006), Marroc (2009) i Paris (2013). La quarta conferència‘Euromed Women Ministerial Conference’, tindrà lloc a finals de 2016, principis de 2017, a Tunísia.

Explica que la ‘Fundación de las Mujeres del Euro-Mediterráneo’, traballa per la igualtat entre homes i dones. Conecta a les persones i els projectes per avançar en la igualtat, tot desenvolupant eines innovadores al servei del reforçament del paper de les dones dins l’espai euro-mediterráni. També fomenta la producció i la transmisió del coneixament sobre la igualtat, dones i gènere, i el seguiment de l’evolució dels acords dels estats de la Unió por la Mediterrània sobre la igualtat a nivell local i de la sociedad civil.

Lola F. Palenzuela (Andalusia), periodista i doctora en Comunicació, afirma que és inevitable reconèixer que s’hagi produït un avanç inquestionable al llarg de les últimes dècades en el periodisme amb perspectiva de gènere, encara que és manifesta la permanència de males práctiques que segueix ancorada a les taules de redacció, els estereotips i la visió esbiaixada d’una realitat plural.

Donada la importància dels mitjans de comunicació en la construcció de l’imaginari social, el seu paper educador, de denuncia i de sensibilització de la població, és necessari establir estratègies comunes que permetin avançar i erradicar vells models de discriminació que encara estàn presents avui dia en els productes que aquests mitjans elaboren i llencen a la societat mitjançant els seus diferents suports.

Sara Bouchetob (Túnez – Brussel·les) senior de comunicacions i Networking Manager MEDMEDA, al no poder assistir a la Trobada va enviar un comunicat en el que manifesta que en el sur de la Mediterrània, les tendències positives per la igualtat de gènere en i a través dels mitjans, que había crescut amb els anys i florit durant la primavera àrab, s’han invertit bruscament, amb el deteriorament de la situació politica.

Part d’aquesta imatge complexa i canviant, és la miseria, la por, la falta de vivenda, l’exposició a la guerra, a la violència social i domèstica. Per les dones periodistes, és més gran l’exposició al perill professional i la disminució o cessament d’activitat periodística, especialment a les zones de conflicte.

Teresa Velázquez (Catalunya), llicenciada en Filologia Hispànica, ha presentat una investigació titulada ‘Agenda temática, mujer y prensa en los países mediterráneos’. Hem vist els resultats parcials d’aquesta investigació corresponents a algunes capçaleres de premsa de la regió mediterrània com El Watan (Algeria), El País (Espanya), Le Monde (França), Le Figaro (França), La Repubblica (Italia), Il Corriere della Sera (Italia), Assabah (Marroc) i Attounissia (Túnez). En l’estudi es poden veure lels percentatges en discriminació o exclusió, opressió, violència, abús, i polítiques d’igualtat en els mitjans analitzats.

Es pretén plantejar de quina manera la premsa de la regió mediterrània, a partir de la construcció de la realitat que presenten a les seves noticies, contribueix a establir estats d’opinió favorables sobre temes vinculats a la dona. Atenent-nos a lo observat, la presència de la dona a les agendes temàtiques de la premsa a la región mediterrània queda vinculada, fonamentalment, a aspectes com ara cultura, societat i, en menor mesura, i segons els esdeveniments, la politica.

Tona Gusi (Catalunya), subdirectora de la Agència de Noticies La Independent i Lidia Vilalta, del Consell de redacció de la mateixa agència, han presentat un petit metanàlisi de les informacions publicades a La Independent sobre les dones i les ‘primaveres àrabs, para veure, en primer lloc, a les dones que s’han visibilitzat i, en segón lloc, quina professió exerceixen i quin paper ténen en la noticia, observant les carencies.

Les dones protagonistes de les noticies pertanyen a Arabia Saudí, Argelia, Egipte, Yemen, Irán, Jordania, Libano, Marroc, Palestina, Siria, Túnez i Turquia. De les prop de 60 dones protagonistes de noticies, 26 són periodistes, 4 d’elles directores de mitjans i 4 d’elles, són també escriptores. Hi ha 3 directores d’Observatoris, 3 professores de Comunicació, 8 activistes blogueres y/o activistes d’ONG’s o associacions de dones. Del món de la cultura hi ha 1 escriptora, 2 actrius, 2 realitzadores de cinema, 2 il·lustradores o artistes i una directora d’associació cultural. Hi ha també 4 juristes, 1 jutje, 2 polítiques, 2 directores de organismes internacionals i una ministra de Telecomunicacions.

En aquest petit anàlisi veiem que s’hauria de millorar la diversitat professional ja que la majoría formen part del món del periodisme i la comunicació.

Intissar Rachdi (Marroc – Gran Bretanya), directora del Media Diversity Institute (MDI), ha exposat les recomenacions que dóna un estudi realitzat pel MDI per una millor representació de les dones en els mitjans:

  • Augmentar el nombre de dones periodistes i donar-les-hi un rang més alt i posicions editorials en els mitjans de comunicació.
  • Parar la limitació de la representació de les dones a la familia, a l’estat civil i en qüestions d’infancia.
  • Augmentar la conciencia dels partits politics i activistes de la societat civil que utilitzen a les dones com una eina de marketing politic i animar-los per assegurar que les dones siguin les principals beneficiaries de tals pràctiques.
  • Capacitar a periodistes sobre la manera d’informar sobre les dones i els temes de les dones durant les eleccions.
  • Donar més espai i temps en els mitjans de comunicació a les dones com participants, expertes, politiques i protagonistes de la societat civil.

Després dels debats, les dones reunides en aquesta Trobada de països tan diferents com Siria, Liban, Palestina, Egipte, Grecia, Argelia, Italia, Túnez, Marroc i de l’Estat espanyol: Andalucia, Euskadi i Catalunya, han arribat a varies conclusions i recomanen:

  • Parlard’Igualtat i Equitat.
  • Promoure espacis de diàleg per les dones i entre les dones
  • Crear programes de sensibilització per a directius dels mitjans de comunicació.
  • Crear un códi ètic i un códi d’imatge
  • Organitzar cursos de formació sobre códis diversos, fàcils de llegir, a través per exemple, de tríptics en els llibres d’estil de cada pais.
  • Proporcionalitat de dones i homes en els mitjans
  • Crear un llistat de dones periodistes de diversos països del sud i est de la Mediterrània, especialistes en temes concrets.
  • Crear una Alerta contra les males pràctiques
  • Que les associacions s’impliquin a nivell local amb les Administracions Públiques i amb lels mitjans de comunicación.
  • Traballar en els mitjans locals para difondre aspectes que siguin de l’interés de les dones.
  • Augmentar el nombre de dones periodistes i donar-les-hi un rang més alt i posicions editorials en els mitjans de comunicación.
  • Aturar la representació de les dones als estereotips de l’àmbit familiar, l’estat civil i cura de menors.
  • Augmentar la conciència dels partits politics i activistes de la societat civil que utilitzen la imatge de la dona com eina de marketing politic i animar-los per assegurar que les dones siguin les principals beneficiaries de l’espaci públic politic.
  • Capacitar a periodistes sobre la manera d’informar sobre les dones i els temes que les afecten durant les campanyes electorals.
  • Donar més espai i temps en els mitjans de comunicació a les dones com participants, expertes, politiques i protagonistes de la societat civil.
  • Desenvolupar la producció i la transmisió del cononeixament sobre igualtat, equitat, dones i gènere.
  • Crear espais de seguiment de la evolució dels acords dels Estats de la Unió por la Mediterrània sobre la igualtat a nivell local i de la societat civil.
  • Reforçar la visibilització de les dones en els mitjans, tant escrits com audiovisuals.
  • Potenciar el treball en Xarxa entre les dones i la transversalitat per la solidaritat entre les dones.
  • Tenir presència en els comités de redacció que regulen els aspectes professionals dels mitjans, els drets i deures de les i els periodistes i la seva relació amb els Códis Deontològics.
  • Incrementar la participació sindical de les dones i la codirecció en les organitzacions sindicals, els comités d’empresa, els consells de redacció dels nostres centres de treball.
  • Crear un Premi anual de reconeixament a les dones periodistes i comunicadores amb Visió de Gènere.

Participants:

Abir Fekih (Catalunya – Túnez)

Alicia Oliver

Amina Ibnou-cheikh (Marruecos)

Amada Santos (Catalunya)

Dionysia Vovou (Grecia)

Diva Criado (Catalunya)

Emilie Vidal (Catalunya)

Gisella Evangelisti (Italia – Catalnuya)

Intissar Rachdi (Marruecos)

Leire Seitua

Leonor Sedó (Catalunya)

Lídia Vilalta (Catalunya)

Lola Fernández Palenzuela (Andalucía)

Maria-Àngels Roque (Catalunya)

Marta Macías (Catalunya)

Montserrat Minobis (Catalunya)

Montserrat García Sosa (Catalunya)

Nariman Chamaa

Olfa Belhassine (Túnez)

Pilar Remirez

Rawan Al Bash (Catalunya – Palestina)

Randa Achmawi (Egipto – Gran Bretaña)

Salwa El Gharbi (Catalunya- Marroc)

Sara Bouchetob (Tunisia- Bruselas)

Teresa Velázquez (Catalunya)

Tona Gusi (Catalunya)

Organizació:

Tona Gusi (Catalunya)

Lídia Vilalta (Catalunya)

Salwua El Gharbi (Catalunya)


CONCLUSIONES de la REUNION de la RED MEDITERRANEA

14 y 15 de abril 2016 en Barcelona

Comunicadoras del Mediterráneo: denuncia de las Violencias y potenciación de los Derechos de las Mujeres

EJES DE DEBATE:

  1. Violencia contra las mujeres en situación de riesgo: las refugiadas del Próximo Oriente
  2. Cobertura jurídica y social de las mujeres a los 5 años de las revueltas en los Países Árabes
  3. Temas comunes de actualidad y problemáticas específicas: Avances y retrocesos del periodismo con perspectiva de Género y de la situación de las periodistas y comunicadoras

En ese espacio había mujeres de Síria, Líbano, Palestina, Egipto, Grecia, Italia, Túnez, Marruecos y del Estado español: Andalucía, País Vasco y especialmente de Cataluña, sin olvidar Argelia, a través de una comunicación, leída por una de las compañeras.

Las aportaciones y los debates se centraron, en parte, sobre la violencia y la lamentable situación de las mujeres refugiadas y la situación de las mujeres en las diferentes zonas mediterráneas desde la perspectiva social, jurídica, laboral… y su imagen en los medios de comunicación. También sobre las revueltas que ha habido en el sur y este del Mediterráneo y sus resultados. Se hizo un balance de lo positivo y lo negativo y se finalizó la Reunión del Mediterráneo a través de la reflexión y propuestas de trabajo que se resumen en las recomendaciones siguientes.

Recomendamos:

  • Hablar de Igualdad y Equidad
  • Promover espacios de diálogo para las mujeres y entre las mujeres
  • Crear programas de sensibilización para los directivos de los medios de comunicación
  • Crear un código ético y un código de imagen
  • Organizar cursos de formación sobre códigos diversos, fáciles de leer, a través, por ejemplo, de trípticos en los libros de estilo de cada país
  • Proporcionalidad de mujeres y hombres en los medios
  • Crear un listado de mujeres periodistas de diversos países del sur y este del Mediterráneo, especialistas en temas concretos.
  • Crear una Alerta contra las malas prácticas
  • Que las asociaciones se impliquen a nivel local con las Administraciones Públicas y con los medios de comunicación
  • Trabajar en los medios locales para difundir aspectos que sean del interés de las mujeres
  • Aumentar el número de mujeres periodistas y darles más alto rango y posiciones editoriales en los medios de comunicación
  • Detener la representación de las mujeres a los estereotipos del ámbito familiar, al estado civil y cuidado de los menores
  • Aumentar la conciencia de los partidos políticos y activistas de la sociedad civil que utilicen la imagen de la mujer como herramienta de marketing político y animarles para asegurar que las mujeres sean las principales beneficiarias del espacio público político
  • Capacitar a las periodistas sobre la manera de informar sobre las mujeres y los temas que las afectan durante las campañas electorales
  • Dar más espacio y tiempo en los medios de comunicación a las mujeres como participantes, expertas, políticas y protagonistas de la sociedad civil
  • Desarrollar la producción y la transmisión del conocimiento sobre, igualdad, equidad, mujeres y género
  • Crear espacios de seguimiento de la evolución de los acuerdos de los Estados de la Unión por el Mediterráneo sobre la igualdad a nivel local y de la sociedad civil
  • Reforzar la visibilización de las mujeres en los medios, tanto escritos como audiovisuales
  • Potenciar el trabajo en Red entre las mujeres y la transversalidad para la solidaridad entre las mujeres
  • Tener presencia en los comités de redacción que regulan los aspectos profesionales de los medios, los derechos y deberes de las y los periodistas y su relación con los Códigos Deontológicos
  • Incrementar la participación sindical de las mujeres y la codirección en las organizaciones sindicales, los comités de empresa, los consejos de redacción de nuestros centros de trabajo
  • Crear un Premio anual de reconocimiento a las mujeres periodistas y comunicadoras con Visión de Género

Agradecemos la participación de:

Amina Ibnou-cheikh, Abir Fekih, Amada Santos, Intissar Rachdi, Rawan Al Bash, Randa Achmawi, Nariman Chamaa, Dionysia Vovou, Olfa Belhassine, Gisella Evangelisti, Maria-Àngels Roque, Montserrat Minobis, Leonor Sedó, Leire Seitua, Diva Criado, Montserrat García Sosa, Emilie Vidal, Teresa Velázquez, Alicia Oliver, Pilar Remirez y Lola Fernández Palenzuela.

Organizado por: Tona Gusi, Lídia Vilalta y Salwua El Gharbi

Con el soporte y los espacios del IEMed (Instituto Europeo del Mediterráneo)